PÓgina principal arrow Reportatges arrow Alimentaciˇ i cura del teu conill nan

La teva mascota

Alimentaciˇ i cura del teu conill nan PDF Imprimir Trametre a un amic

Belier

El conill nan és una mascota ideal per a nens i nenes, preferentment des dels 6 ó 7 anys endavant.

Les seves característiques físiques (color, llargada del pèl, forma de la cara, etc…) varien molt depenent de la raça a la que pertenyen. Un tret que els diferencia dels conills comuns és que les seves orelles són més curtes en relació al cos.

 

 

Són animals sociables encara que al principi són una mica tímids.

Necessiten fer exercici cada dia pero no oblideu que son rossegadors. Quan els deixem anar hem de vigilar que no rosseguin cables, mobles, plantes, etc…

En quant a la seva salut, són forts i molt vitals però haurem de vigilar algunes coses:

  • El sobrecreixement dels incisius (hi han pedres per rossegar que ajuden a controlar aquest problema).
  • La obesitat i transtorns digestius deguts a una mala alimentació.
  • El fet d’agafar-los per les orelles o per les potes pot perjudicar la seva columna vertebral que és delicada.

 

Descripció

El biotip d’origen d’aquests conills es la Península Ibèrica. Són de la ordre dels Lagomorfs i de la família dels Leporidae.

El seu pes d’adult oscil.la entre els 900 gr. i 1.800 gr. encara que hi han algunes races que no es troben al nostre mercat que poden arribar a pesar de 2,5 a 2,8 Kg.

Viuen una mitjana de 5 a 9 anys.

 

Allotjament

La mida de la gàbia que cal dependrà del temps que el conill s’hagi de passar a dins. Si no estem segurs de que pugui sortir a fer exercici amb regularitat hem d’agafar-ne una que els permeti moure’s amb comoditat.

Hem de col.locar-la a una zona on el conill pugui gaudir de tranquilitat: sense canvis sobtats de temperatura ni llums o sorolls forts. Poden estar a l’exterior els mesos que no fa gaire fred. Toleren molt millor el fred que el calor i per això els haurem de buscar un lloc protegit del sol.

Les gàbies mès comodes són les metàl.liques amb la base de plàstic. Al terra possarem un fons de gàbia adequat per absorbir les humitats i les olors.

A dins s’ha de possar una caseta que li pugui fer de cau.

 

Alimentació

Anota els detalls:

  • Pinso per a conills: La principal exigència és que tingui una quantitat suficient de cel.lulosa bruta. Per a la majoria de casos la quantitat màxima és de quatre cullarades soperes al dia, repartides en dues vegades.
  • Fenc: El més adient és la palla de cereals o d’herbes de prat. N’han de tenir sempre a la seva disposició perque una manca de fibra a la dieta els predisposa a patir problemes dentals i descomposicions.
  • Fruites i verdures: La primera setmana és millor que nomès els doneu pinso i fenc, però un cop s’hagin adaptat a la seva nova vida podeu anar introduint petites quantitats de fruita i verdura. Un excès pot provocar inflamació de l’abdòmen i descomposició. Heu de rentar-les bé i mai dona’ls-hi fredes del frigorífic. És millor no dona’ls-hi enciam doncs té poc aliment i pot produir descomposició.
  • Altres: barretes de cereals, galetes per conills, barreja de flors seques, assortit d’herbes…
  • Vitamines i minerals: Al possar la pedra per rossegar podeu triar una que tingui minerals i tambè hi han llaminadures amb vitamines per complementar la seva dieta.
  • Aigua: Han de tenir aigua fresca i neta a la seva disposició.

Higiene general

 

No te n'oblidis de fer la següenta rutina:

  • Rentar els plats del menjar i els abeuradors diariament.
  • Netejar la gàbia un cop per setmana com a mínim.
  • Retirar l’aliment fresc que no s’hagin menjat abans no es faci malbé.
Dutch

 

Pentinat i neteja

Els conills s’assemblen als gats en el fet de que els agrada empolainar-se continuament. Ells mateixos tenen cura de la seva neteja i no cal banyar-los si no és que es taquen per quelcom imprevist. Per treura la taca hi ha prou amb un xampú sec. Si cal banyar-los han de romandre en una habitació càlida tot un dia.

Les races de pèl curt es pentinen un cop per setmana i les de pèl llarg com a mínim dos cops.

Farem servir un raspall de goma pels de pèl curt i una pinta i una carda pels de pèl llarg. Els nussos s’han d’anar desfent amb cura de no estirar de la pell.

Si hi ha cera superficial a les orelles s’ha de netejar amb coto fluix, sense aprofondir dins de la orella.

Les ungles no s’hauren de cuidar gaire si fan prou exercici. Si cal els hi tallareu les puntes amb un tallaungles adequat.

 

I molt important!

No compreu una mascota per un nen si no hi ha algú que es faci responsable. Ells s’avorreixen aviat si no hi ha algú que els motivi i els ajudi a cuidar-se’n.

Si aconseguiu que s’impliquin en la cura de la seva mascota, gaudiran d’un company de jocs simpàtic, intel.ligent i una mica entremaliat amb el que passaran molt bones estones.

 

 
< Anterior
 

Qui hi ha ara connectat a la web?